Glossari

Amnistia. Acció de perdó dels delictes comesos per una persona o un grup de persones. Es va aprovar el 1977 per a tots els delictes que tenien a veure amb la Guerra Civil i la Dictadura i segueix vigent.

Anarquisme. Moviment social i polític que advoca per la supressió de l’Estat i per la llibertat total dels individus. Va ser un moviment de molta repercussió durant el primer terç del segle XX.

Aristocràcia. Classe noble de la societat, heretada per via familiar i procedent de l’Edat Mitjana. Avui dia continua existint, encara que als anys 30 del segle XX tenia molt més poder polític que actualment.

Avanç social. Acció política i legislativa per la qual milloren les condicions de vida d’un grup de persones.

Clandestinitat. Ocultament d’una persona que viu al marge de les autoritats policials o militars per motius polítics o altres.

Colònies. Territoris controlats per un Estat que no es troben als límits geogràfics del mateix.

Col·lectivitzacions. Procés pel qual tots els recursos d’un lloc passaven a pertànyer a tot el conjunt de la població.

Cop d’Estat. Intento de canviar el sistema polític vigent mitjançant la utilització de la força i la violència.

Debat públic. Qüestions que es tracten dins de la societat, que afecten un grup de persones, però de les quals tota la societat en té una opinió.

Democràcia. Sistema polític en què la sobirania resideix al poble, el qual l’exerceix de manera directa o mitjançant representants.

Desaparició forçada. Procés mitjançant el qual una persona és detinguda il·legalment, torturada, assassinada i les seves restes amagades o enterrades de manera clandestina. És el delicte més greu comès contra un ésser humà.

Dictadura. Sistema polític imposat per la força o la violència i en què el poder es concentra en una persona o grup de persones.

Educació laica. Es defineix així el sistema educatiu en què no exerceixen influència les religions.

Eleccions generals. En democràcia, forma d’elecció dels representants polítics que exerciran per a un temps determinat el poder executiu de l’Estat.

Eleccions municipals. Forma d’elecció dels representants polítics dins dels municipis.

Elits. Grups de persones que exerceixen un major poder per qüestions econòmiques, socials, etc.

Estat laic. Estat que no té una religió oficial.

Exili. Separació d’una persona del lloc on viu i que, normalment, ho fa de manera forçada per les circumstàncies polítiques o socials del seu lloc de naixement.

Expropiar. Procés pel qual l’Estat s’apropia d’un bé d’interès comú a la societat mitjançant el pagament d’una indemnització a l’antic propietari.

Extrajudicial. Per als assassinats, s’entenen aquells que són realitzats fora de la llei, però per persones que, d’alguna manera, hi guarden relació —per exemple, falangistes o Guàrdia Civil durant la Dictadura—.

Feixisme. Moviment social i polític totalitari, que es va desenvolupar molt especialment als anys 30 del passat segle XX a bona part d’Europa.

Forces armades. Quan es parla d’un Estat, són les formades per l’Exèrcit i els diferents cossos de policies que l’integren.

Fossa comuna. Lloc d’enterrament col·lectiu d’un grup de persones que han estat assassinades i que són enterrades de manera conjunta.

Franquisme (o dictadura franquista). Forma d’Estat a Dictadura que va exercir el poder a Espanya entre el 1936 i el 1975, de caràcter totalitari.

Genocidi. Eliminació sistemàtica d’un grup de persones per qüestions de raça, sexe, ideologia, etc.

Guerra civil. Guerra dins un Estat entre dos bàndols, o més, del que tots són ciutadans.

Judici sense garantia. Celebració d’un judici sense que hi hagi persones independents i sense que hi hagi la presumpció d’innocència dels assenyalats com a acusats.

Justícia militar. Exercici de la justícia que es fa des de l’Exèrcit.

Legalitzar. Donar una forma legal a alguna cosa que, fins aleshores, no estava reglada per l’Estat, es trobava fora de la Llei i es feia de manera encoberta.

Minories. Grups de ciutadans que formen part de l’Estat i que difereixen de la majoria per qüestions de raça, religió, etc.

Monarquia. Forma d’Estat en què la prefectura és exercida per una persona en forma de Rei o Reina.

Moviment migratori. Acció de migrar a un altre Estat per un grup considerable de persones per qüestions polítiques, econòmiques, etc..

Moviment social / lluita social. Acció de reivindicació per part d’un col·lectiu d’una sèrie de qüestions que creuen justes i millors per al conjunt de la societat.

Nazisme. Forma de feixisme que es va desenvolupar a Alemanya als anys 30 del segle XX i que va estar encapçalada per Hitler.

Opositor. Persona que s’oposa al règim vigent en un estat.

Opressió. Sotmetiment d’una persona o grup de persones per part de l’Estat mitjançant l’exercici de diferents formes de violència.

Organització obrera/sindicat. Associació o agrupació de treballadors que exerceixen la defensa dels seus drets.

Pacte de silenci. Pel que fa al franquisme, acord no escrit per part de les organitzacions polítiques de la Transició per no recordar el que havia passat durant la Dictadura i la Guerra Civil.

Població civil/zones civils. Zones de la rereguarda dels bàndols en conflicte on no hi ha fronts de guerra i on resideix la població que no forma part de l’exèrcit.

Poder econòmic. Persones o empreses que, per la seva concentració de riquesa econòmica, exerceixen una major influència dins de la política i la societat.

Popular. Pertanyent a la part menys afavorida socialment i econòmicament del poble.

Privilegis. Avantatges especials de què gaudeixen determinades persones o grups per qüestions socials, econòmiques o històriques. S’oposa al concepte de ‘dret’.

Procés autonomista. Procés de creació del conjunt de les comunitats autònomes que existeixen avui dia a l’Estat espanyol.

Propaganda. Donar a conèixer alguna cosa per atraure adeptes. En política, es fa servir en forma de discursos o escrits.

Repressió. Acció de reprimir de manera violenta una persona o grups de persones per qüestions polítiques.

República. Forma d’estat en què la prefectura és exercida per una persona que ha estat escollida per la majoria dels ciutadans.

Rereguarda. Zona no ocupada pels exèrcits durant una guerra.

Resistència / resistència armada. Conjunt de persones que, de forma clandestina, s’oposen de forma pacífica/amb les armes a invasions o dictadures.

Revolta. Acció exercida per un grup de persones contra una forma d’estat o de govern, i que normalment s’exerceix mitjançant l’ús de la violència.

Sabotatge. Dany material que es produeix contra llocs concrets com a forma d’oposició contra l’Estat.

Sindicat de classe. Associació o agrupació de treballadors que exerceixen la defensa dels seus drets i que pertanyen a una classe social determinada, normalment, a la classe obrera.

Sindicat vertical. Agrupació d’obrers i patrons d’una branca de producció, implantada per la Dictadura franquista a Espanya.

Sistema patriarcal. Societat en què l’home i allò determinat per aquest com a masculí té la supremacia pel simple fet de ser-ho, relegant a la dona i al que determina l’home com a femení i secundari a un pla inferior. El sistema patriarcal sosté i perpetua els privilegis de l’home gràcies a la complicitat de l’Estat, la Justícia, l’Església, les lleis, les normes, els costums, les creences, etc.

Socialisme. Moviment social i polític que advoca per la concentració dels recursos i la producció a l’Estat i a la classe obrera, basat en el marxisme. Va tenir molta repercussió durant tot el segle XX i continua vigent en algunes organitzacions polítiques, encara que d’altres n’han abandonat els principis bàsics.

Sufragi universal. Sistema electoral en què exerceixen els seus drets tots els ciutadans més grans d’una determinada edat —a Espanya, a partir dels 18 anys—.

Terratinent. Persona que és propietària de grans extensions de terra, en general agrícola.

Tortura. Greu dolor físic i/o psicològic exercit contra una persona per tal d’obtenir-ne una declaració.

Vaga. Interrupció de l’activitat laboral exercida pels treballadors amb l’objectiu de reivindicar millores en les condicions de treball.

Violència estatal (o d’Estat). Violència exercida per part de l’Estat contra els seus propis ciutadans.