Dona suport a la memòria

3/5. La repressió a la Dictadura franquista (1939-1975)

L’abast del genocidi franquista: assassinats, tortures i afusellaments

Des del mateix moment en què es va produir el cop d’Estat es va generar una onada de violència enorme, propiciada en gran mesura per l’exèrcit revoltat, l’Església i els grans terratinents. Això va provocar l’assassinat de més de 100.000 persones de manera extrajudicial, els seus cossos van ser abandonats en cunetes i muntanyes de tot l’Estat.

Durant la dictadura es va generar un procés de violència legalitzat, a través de la justícia militar, que va portar a l’afusellament de com a mínim altres 50.000 persones més després de portar-les a judicis sense cap mena de garantia.

Román Mourín López (1917) va ser un soldat de l’exèrcit franquista obligat a participar al mig centenar d’afusellaments.

Les presons franquistes

Les presons i els camps de concentració repartits per tot el país van ser un altre dels focus de la repressió per part del bàndol revoltat i de la posterior dictadura franquista. Milers de persones més o menys implicades amb l’Estat republicà hi van ser recloses, on van patir condicions molt dures d’amuntegament; escassetat de menjar, higiene i roba; contínues tortures per part de les forces armades encarregades de la seva custòdia. Tant en les presons com en els batallons de treballadors milers de persones van haver de participar d’un sistema de semiesclavitud mitjançant treballs forçats.

Ángeles García-Madrid (1918-2015) va ser presa política en la presó de Vendes entre 1939 i 1942.

L’exili

Una de les maneres d’escapar-se d’aquesta violència era sortir del país, anar-se’n a l’exili. Durant i després de la guerra, al voltant de mig milió de persones van aconseguir fugir a França i a Amèrica, escapant de la repressió exercida a la Dictadura. Els exiliats i els seus descendents continuen avui formant parts de societats com la francesa, la mexicana o l’argentina, on es mantenen organitzacions de descendents de exili que va provocar la guerra civil.

Felisa Bravo Sebastián (1904-2012) es va exiliar a França en acabar la guerra i mai més va tornar a Espanya. A França va lluitar clandestinament contra el nazisme.

La repressió a les dones

Les dones van viure un procés de repressió propi. Van ser sotmeses a assassinats, empresonaments, abusos, violacions i humiliacions públiques. Durant la Dictadura van perdre tots els drets aconseguits amb el govern republicà i van ser relegades gairebé exclusivament a l’àmbit domèstic, dins dels cànons del més pur sistema patriarcal.

María Martín López (1930-2014) va ser torturada periòdicament des dels 6 fins als 18 anys. L’obligaven a prendre oli de ricí i vitets, la qual cosa li provocava fortes diarrees i defalliment.

a repressió social: Lleis de vagos y maleantes i de perillositat social

A més d’aquesta repressió política, la Dictadura va exercir un ferri control de la societat, reprimint els qui sortien de les normes morals imposades per l’església catòlica. Des de persones homosexuals i transsexuals fins a persones que havien quedat a la pobresa extrema i es veien abocades a robar per subsistir, van ser durament perseguides durant dècades amb molta violència.

Eusebio Valderrama Sevilla (1929-2016) va ser un artista d’espectacle detingut en diverses ocasions i empresonat dues vegades per la seva orientació sexual, en 1951 i 1957.

L’abast de la repressió

Encara no es coneix amb exactitud quantes persones van ser assassinades pel bàndol revoltat i per la Dictadura de Franco. Es calcula que unes 114.000 continuen desaparegudes, enterrades en fosses comunes, els llocs elegits pels seus assassins per acabar amb la seva vida. A més, més de 200.000 persones van ser afusellades després de consells de guerra i judicis sense garanties. Es continua treballant per conèixer les xifres del sistema penitenciari, de les quals es coneixen algunes dades, com que el 1940 hi havia més de 250.000 persones en aquesta situació. EsAquesta és una tasca que professionals i especialistes en història, antropologia i altres disciplines segueixen realitzant per esbrinar les veritables dimensions de la repressió.

Concha Carretero Sanz (1918-2014) relata el simulacre d’afusellament que va sofrir en una de les seves detencions.