1/5. Desigualtats socials abans i durant la Segona República: 1931-1936

Gairebé la meitat de la població treballava al sector primari. Un dels problemes socials més grans era la gran massa de camperols sense terra que existia en bona part de l’estat. Per intentar solucionar-ho, el Govern va intentar fer una reforma agrària que consistia a expropiar les terres als grans propietaris i lliurar-la a jornalers i camperols sense recursos ni mitjans de subsistència. Aquesta reforma va xocar frontalment amb els interessos de l’aristocràcia i els grans terratinents, totalment reticents a aquesta reforma.

Un altre dels avenços pels quals va apostar el nou Estat republicà va ser potenciar l’educació, creant tot just en un any més de 10.000 escoles a tot el país. La República va promoure una educació pública, obligatòria, laica i mixta, fos quina fos la classe social, i va convertir els mestres en una part essencial de la societat. Les taxes d’analfabetisme van baixar del 40% al 25% al llarg de la Segona República.

Les dones van poder votar a Espanya per primera vegada a les eleccions de novembre de 1933. Després de diversos intents des de mitjans del segle XIX, el debat per a la concessió del vot a les dones entraria al Parlament amb l’aprovació de la Constitució de 1931. El debat se centraria en les posicions defensades, entre altres, per Clara Campoamor —favorable al dret al vot de les dones— i Victoria Kent —qui creia que encara no estaven preparades—. La posició de Clara Campoamor va acabar convencent i va ser aprovat el sufragi universal.

A les eleccions generals de novembre de 1933 van vèncer els partits conservadors, que van governar durant dos anys. Com que eren partidaris que les elits mantinguessin els seus privilegis, van revocar la major part dels avenços aconseguits fins aleshores. La reforma agrària va ser paralitzada; els estatuts d’autonomia d’Euskadi o Galícia, demorats; la reforma militar, modificada; i el clero tornaria a obtenir recursos de l’Estat. Tot això va provocar un clima social extremadament tens, amb dos intents revolucionaris d’enderrocar el Govern: el desembre del 1933 —per l’anarquisme– i l’octubre del 1934 – pel socialisme–.

Els partits i sindicats d’esquerres van aconseguir reorganitzar-se, unint-se en una coalició que es va anomenar Front Popular. Van ser els més votats a les eleccions generals de febrer de 1936 i van començar a governar. Van reprendre les reformes pendents i els avenços en matèria social, com ara la reforma agrària o la importància dels sindicats obrers en la millora de les condicions de vida d’aquests. Van recuperar el poder als ajuntaments i es va continuar endavant amb el procés autonomista a Catalunya, Euskadi i Galícia.

Podem considerar la Segona República com un dels moments de més avenç social de la nostra història. Espanya es va convertir per primera vegada en un estat laic, sense religió oficial, cosa que va permetre la llibertat de culte.

A la cultura es va desenvolupar una de les generacions més prolífiques de la nostra història en diversos aspectes. Pintura, poesia, arquitectura, escultura i expressions artístiques molt diverses van viure un moment d’apogeu amb epicentre a la Residència d’Estudiants i la Residència de Senyoretes, totes dues a Madrid, on es formaran persones com Salvador Dalí, Federico García Lorca, Luis Buñuel, María Zambrano o María Teresa León.

Va suposar també un primer avenç quant a la llibertat sexual, ja que les persones van deixar de ser perseguides legalment per la seva orientació sexual, encara que amb això no es va eliminar l’homofòbia ni la discriminació.